4 d’abril 2026
Narcís Selles Rigat
Llicenciat en Filologia i doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Forma part del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID/UAB) i de l’Associació Catalana i de l’Associació Internacional de Crítica d’Art (ACCA i AICA).
Dels primers anys vuitanta a mitjan anys noranta va treballar de professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari públic. Durant aquest període va compaginar la docència amb l’activisme sociolingüístic i la militància política i sindical. Des de final dels anys noranta s’ha dedicat professionalment i de manera gairebé exclusiva a la investigació en història de l’art i al comissariat d’exposicions.
Les seves recerques historiogràfiques atenen majoritàriament experiències i situacions que formen part del desenvolupament de la modernitat i la contemporaneïtat artística a l’àrea sociocultural catalana, des de finals del segle XIX als moments actuals.
El punt de vista de l’autor respon a una concepció materialista de la història de l’art, que es vol receptiva tant a l’establiment de connexions amb altres mètodes i disciplines com a les suggestions i als requeriments que deriven dels seus objectes d’estudi.
La seva pràctica com a historiador parteix de la base que si bé l’art presenta un grau variable d’autonomia i uns processos interns propis, aquests atributs sempre es veuen condicionats per factors situats al seu defora, en tant que el camp artístic forma part d’un sistema social complex en què es donen múltiples interaccions entre els seus diversos components.
S’ha interessat sobretot per l’anàlisi de les relacions entre autors, pràctiques i discursos artístics amb dinàmiques culturals, socials i polítiques en uns determinats contextos espaciotemporals. Entre les seves principals línies de treball, es pot destacar l’estudi de grups i moviments artístics d’oposició, les interaccions del camp artístic amb processos de canvi polític o les escriptures sobre el fet artístic contemporani, especialment al voltant de la figura i l’obra d’Alexandre Cirici Pellicer.
Ha rebut el Premi-Beca Ciutat d’Olot (1984), la Beca d’Estudis de la Caixa de Sabadell (1996), la Beca d’Humanitats de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2001), el Premi Espais a la Crítica d’Art (2004), beques de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (2004-2005) i de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2006-2007), el premi de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (2008) i la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes (2012).
Recensions de llibres i exposicions
J. Corredor-Matheos, La segona meitat del segle XX
dins Història de l’Art Català, volum IX, Ed.62, Barcelona 1996
1996
28 pàgines
Recensions de llibres i exposicions
Joan Tarrús i Narcís Comadira
Rafael Masó, arquitecte noucentista, Ed. Lunwerg, Barcelona 1996
1996
31 pàgines
Articles publicats en diaris, revistes i websCrítica cultural
Consideracions a l’entorn d’alguns models artisticopaisatgístics usats pel grup d’Olot
1986
Articles publicats en diaris, revistes i websCrítica cultural
Prénom-Carmen com a excusa
1985
Articles publicats en diaris, revistes i websInvestigació
L’arquitecte Josep Claret, de l’avantguarda al revisionisme
1997
179 pàgines
Col·laboracions en llibres i catàlegs
Exercici de valors
dins Art Públic. Calaf 99/00, a cura de Ramon Parramon
2001
26-32 pàgines
Col·laboracions en llibres i catàlegs
Carn de presó
dins Marcel Dalmau, Fotografies
1998
25-29 pàgines